Sibil·la va néixer a Fortià, poblet de l'Empordà vers l'any 1350. Com a dots, a banda de la seva extraordinària bellesa, en destacaren la seva gran força d'ànim, la voluntat, el coratge i els seus grans dots de seducció.
Provenia de la petita noblesa de l'Empordà i va tenir la fortuna de cenyir la Corona després d'haver estat l'amistançada del sobirà. Va ser la quarta muller del rei Pere El Cerimoniós, IV d'Aragó i III de Catalunya, en un moment difícil i crític on Pere procurava d'afavorir els petits nobles, els nuclis populars, i Sibil·la n'esdevingué un símbol.
ENAMORANT AL REI
Sibil·la, entrà al servei de la reina Elionor de Sicília, que l'admeté entre les seves dames. En morir la reina, el rei Pere El Cerimoniós, va fer a Sibil.la la seva concubina. Ell li prodigava totes les atencions i la dotava de rendes més que suficients per a ella i el seu seguici. El gener de 1377, Sibil.la tingué la seva primera filla, Isabel. El sobirà disposà llavors que Sibil·la deixés casa seva i s'establís a la cort com si fos la reina, obsequiada pels nobles i alts funcionaris.
Dona seductora que sabé explotar la seva bellesa al màxim, per tal d'arribar a convertir-se en reina, gesta poc freqüent en una plebea de la seva època.
L'11 d'octubre de 1377 Pere El Cerimoniós i Sibil·la es casaren a Barcelona i començà així una lluita soterrada entre ells i els fills del rei, ajudats per l'alta noblesa, mentre la petita noblesa camperola reforçava la seva posició i la burgesia feia sentir el seu pes a les ciutats. Sibil·la s'implicà poderosament en els afers polítics del regne, intentant aliances profitoses, col·locant parents i gent de confiança en llocs clau.
LA REINA DEL POBLE
Sibil·la era generosa, afavoria als seus familiars i es feia estimar pels súbdits més humils. Quan trobava injustícies, sovint intervenia, tan si eren sarraïns o jueus com cristians guanyant l'estima popular i l'odi de l'alta noblesa. Els seus fillastres l'odiaven i li preocupava el futur de la seva filla Isabel. Amb motiu de l'interès de casar la seva filla amb Lluis II d'Anjou, rei de Nàpols, el fillastre Joan obrà en contra, per tal que s'oposesin al matrimoni. El projecte se'n va anar en orris i aquest fet uní encara més al rei a Sibil·la i l'allunyà del seu fill Joan. Per garantir el suport de la ciutat a la reina en el cas de que envidués, el rei establí algunes reformes en el Consell de Cent. Què gran era l'amor vers a Sibil·la!
FUGINT DE L'HEREU AL TRON
Quant el rei emmalaltí, Sibil·la marxà de la cort per evitar la possible venjança dels fillastres. Però el 6 de gener de 1387, el rei Pere va morir i Sibil·la va obrir les portes del seu castell per deixar-se prendre i la van empresonar al Castell de Montcada. El 9 de gener, Joan i Violant de Bar, s'instal·laren al Palau Reial. Poc després Joan caigué malalt i s'acusà a Sibil·la de bruixeria. Finalment Sibil.la aconseguí el perdó a canvi de la renuncia de tots el drets adquirits i fou alliberada, amb una pensió anual. Sibil.la es refugià a casa del seu nebot Berenguer, al centre de Barcelona, amb la seva filla Isabel, on trobà consol i afecte, al marge de la política, mentre seguia essent un símbol per a molta gent.
EL RECONEIXEMENT DE REINA VÍDUA
Quan Joan va morir al 1396, el succeí el seu germà Martí l'humà que, juntament amb la seva muller Maria Luna, reconquistà la consideració i l'estima de la cort. El nou rei va saber guanyar-se a la madrastra i amb ella el poble. Així se li retornà el rang que li corresponia com a reina vídua, se li van millorar les condicions financeres i es retornà el prestigi.
La reina Sibil·la va morir un 24 de novembre del 1406, un dijous fred i plujós. El mateix rei Martí, amb gran dolor, indicà les disposicions pels funerals. Fou enterrada amb els honors de reina a la Catedral de Barcelona, al costat esquerre de l'altar de la Santa Creu, després de rebre durant divuit dies, en que va ser exposada, el darrer homenatge del seu poble. Amb la desaparició de Sibil·la, junt amb la prudent política del rei Martí, van acabar les esperances populars de prendre el poder a l'alta noblesa.
